El 30 de setembre de 2026 s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret llei 25/2026, de 29 de setembre, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures en el marc del Pla integral de resposta a la crisi a l’Orient Mitjà. Tot i el seu abast general, la norma incorpora diverses modificacions en matèria energètica d’interès per als professionals de l’enginyeria, especialment en els àmbits de la producció d’energia elèctrica, el Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) i la descarbonització del transport.

Noves regles per al control de tensió de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica

L’article 9 del Reial decret llei modifica l’article 7.e) i l’annex III del Reial decret 413/2014, de 6 de juny. La nova regulació substitueix la referència al servei d’ajust de control del factor de potència per una regulació específica del control de tensió. La reforma estableix que la configuració per defecte dels sistemes renovables contribueixi encara més al control de tensió del sistema, aprofitant les capacitats tècniques de què ja disposen aquestes instal·lacions d’acord amb la normativa europea i estatal. El nou annex III estableix un rang de factor de potència d’entre 0,98 inductiu i 0,98 capacitiu, tant per a potències actives positives com negatives, per a les instal·lacions que no queden subjectes al règim específic derivat del Reglament (UE) 2016/631. En el cas de les instal·lacions incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, i d’acord amb les capacitats exigides pel mateix i per la seva implementació nacional mitjançant l’Ordre TED/749/2020, l’operador del sistema o el gestor de la xarxa de distribució podrà requerir el seguiment de determinades consignes en funció de les necessitats del sistema i dels procediments d’operació.

Per a les instal·lacions connectades a xarxes de distribució, el gestor de la xarxa podrà intervenir en la modificació del rang del factor de potència i en les consignes de tensió fixa o de potència reactiva fixa. Així mateix, serà el gestor de la xarxa de distribució corresponent qui haurà de dur a terme les proves d’habilitació per a la prestació del servei de control de tensió. Aquesta modificació entrarà en vigor al cap de tres mesos de la publicació del Reial decret llei al BOE.

El Reial decret llei també introdueix canvis rellevants en el Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE). L’article 10 modifica l’article 79 de la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, i amplia el règim d’infraccions aplicable al sistema. Entre les infraccions molt greus s’inclouen les actuacions fraudulentes o enganyoses destinades a obtenir o intentar obtenir CAE, com ara la simulació d’actuacions, la presentació de documentació o factures falses, la doble presentació d’una mateixa actuació, la comptabilització indeguda amb subvencions o la manipulació de variables, línies de base o metodologies.

També es consideren infraccions molt greus l’ocultació o el falsejament d’informació rellevant. La norma tipifica igualment diverses infraccions greus, entre les quals es troben l’aportació de documentació inexacta amb possible benefici econòmic, la sol·licitud de CAE corresponents a actuacions obligatòries sense complir els requisits d’addicionalitat, la manca d’informació clara i de consentiment exprés del propietari original de l’estalvi, i també l’incompliment dels requisits per mantenir la condició de subjecte acreditat o dels compromisos assumits en la sol·licitud d’emissió dels CAE. La reforma preveu, a més, sancions accessòries d’inhabilitació temporal per actuar com a subjecte delegat o per sol·licitar l’emissió de CAE, en funció del tipus d’infracció i del subjecte responsable.

S’amplia el termini per a la liquidació dels CAE

L’article 11 modifica la disposició transitòria primera del Reial decret 36/2023, de 24 de gener, i amplia el marge temporal disponible per a la liquidació dels CAE. Durant els quatre primers anys des de l’entrada en vigor del Reial decret 36/2023, es permetrà liquidar després del 31 de desembre els CAE sol·licitats abans de l’1 de desembre de l’any corresponent a l’obligació, sempre que la liquidació es faci abans de l’1 de març de l’any següent. En aquests casos, el subjecte obligat o delegat haurà d’indicar al coordinador nacional que la liquidació correspon a l’obligació de l’any anterior. Si abans de l’1 de març el subjecte obligat no pot acreditar la liquidació de CAE suficients, haurà d’abonar al gestor del Fons Nacional d’Eficiència Energètica la quantia equivalent als estalvis energètics no assolits mitjançant CAE.

Modificacions en la descarbonització del transport

Finalment, l’article 12 modifica la disposició final setena del Reial decret 611/2026, de 22 de juliol, relatiu a la descarbonització del sector del transport i al foment dels combustibles renovables.La nova redacció estableix que les obligacions diferents de les incloses en el capítol I del títol IV i en l’annex I produiran efectes a partir del 31 de desembre de 2026. Aquesta previsió dona continuïtat a les obligacions corresponents a l’exercici 2026 establertes pel Reial decret 1085/2015, en la redacció donada pel Reial decret 5/2026.Una reforma amb impacte en diversos àmbits de l’enginyeria. Les modificacions introduïdes pel Reial decret llei 25/2026 afecten aspectes tècnics i regulatoris vinculats a la integració de les instal·lacions renovables a la xarxa, al funcionament i control del Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic i a les obligacions de descarbonització del transport. Per als professionals de l’enginyeria, caldrà tenir especialment en compte tant la nova regulació del control de tensió i dels requisits tècnics de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica com els nous requisits i règim d’infraccions aplicables als projectes vinculats als CAE.